L'estructura que s'utilitza per muntar les antenes de comunicació es coneix generalment com a "pal de la torre de comunicació" i "torre de ferro" és només una subclasse de "pal de la torre de comunicació". A més de "torre de ferro", el "pal de la torre de comunicació" també inclou "most" i "torre de paisatge". Les torres de ferro es divideixen en torres d'acer d'angle, torres de tres tubs, torres d'un sol tub i torres de tirants. A excepció de les torres de tirants, la resta dels tipus poden mantenir una postura erguida per si sols. En general, es munten torres autoportantscanonades d'acer or angle d'acer, amb altures que oscil·len entre els 20 metres i els 100 metres.

Torres d'acer d'anglees munten a partir de materials d'acer d'angle, utilitzant connexions per cargols i són convenients per al processament, el transport i la instal·lació. Tenen una gran rigidesa general, una forta capacitat de càrrega i aplicacions tècniques madures. Tot i que les torres d'acer d'angle tenen molts avantatges, els seus inconvenients també són evidents: ocupen una gran superfície! L'enorme bastidor d'acer que hi ha allà exerceix pressió sobre tots els que hi passen. Les persones que viuen a prop, poden queixar-se a causa de la preocupació sobre la radiació nociva. Per tant, les torres d'acer d'angle s'utilitzen principalment a les zones suburbanes, comarcals, municipals i rurals sense requisits estètics i un baix valor de la terra. Aquestes zones sovint tenen menys usuaris i són adequades per a una àmplia cobertura mitjançant torres altes.

El cos de la torre d'atorre de tres tubsestà fet de tubs d'acer, amb tres tubs principals d'acer plantats a terra com a marc, complementats amb alguns materials d'acer horitzontals i diagonals per a la fixació. En comparació amb les torres d'acer d'angle tradicionals, la secció transversal de la torre de tres tubs és triangular i el cos és més prim. Per tant, té una estructura senzilla, menys components, una construcció còmoda i una empremta més petita, cosa que el fa més rendible. Tanmateix, té els seus inconvenients: menor resistència i aspecte poc atractiu. Per tant, les torres de tres tubs també són adequades per a zones sense requisits estètics, com ara zones suburbanes, comarcals, municipals i rurals, amb altures de torre inferiors a les torres d'acer d'angle.

A torre de monopoli de telecomunicacionssimplement implica plantar una canonada d'acer gruixuda verticalment, fent-la senzilla i estèticament agradable, ocupant una petita empremta i ser ràpid de construir. Tanmateix, té els seus inconvenients: cost elevat, requisits d'instal·lació elevats, transport difícil a causa dels components més grans i control de qualitat difícil a causa de les nombroses soldadures. Malgrat aquests inconvenients, les torres d'un sol tub tenen una àmplia gamma d'aplicacions, adequades per a zones urbanes, comunitats residencials, universitats, zones comercials, llocs panoràmics, parcs industrials i línies de ferrocarril.

A torre de panysés una torre molt fràgil que no pot suportar-se de forma independent i requereix que es fixen diversos cables de tensió al terra. Té l'avantatge de ser barat, lleuger i fàcil d'instal·lar. No obstant això, els seus desavantatges inclouen ocupar una gran superfície, poca fiabilitat, capacitat de càrrega feble i dificultats per a la instal·lació i el manteniment dels cables. Per tant, les torres tensades s'utilitzen més habitualment a les zones muntanyoses obertes i les zones rurals.

En comparació amb els tipus de torres anteriors, les torres tensades no poden suportar-se de manera independent i requereixen cables tenyits per al suport, de manera que s'anomenen "torres no autoportants", mentre que les torres d'acer angular, les torres de tres tubs i les torres d'un sol tub ho són. “torres autoportants.”